LUA

Alba Sarraute en Solitari: Música i Poesia Visual.”

L'espectacle segueix la història d’un personatge solitari que, en el seu aniversari, s’enfronta als seus records i desitjos no complerts. Al llarg de l'espectacle, lluita per encendre una espelma al seu pastís, simbolitzant la seva recerca d’amics. En no aconseguir-ho, es llança el pastís a la cara, desencadenant una sèrie de moments onírics on la màgia i l’acrobàcia es fusionen amb la seva lluita interna entre l’egoisme i el compartir.

A mesura que el personatge intenta assolir la lluna, s’enfronta a obstacles representats per una tempesta d’ous que desestabilitzen el seu món. Aquests ous, que en alguns moments apareixen com a or, són els portadors de la transformació i la ruptura emocional.

L’espectacle culmina en un “eclipsi al cor”, simbolitzant la lluita emocional interna del personatge a través d’un número acrobàtic. L’última seqüència, una dansa cap a la lluna, tanca el viatge amb una sensació de lliberació i esperança.